Les Santes

Que gaudiu d'una bona festa major
Glòria a les Santes !!!

Nit de revetlla

 

Patronat de la Fundació Cabanyes Mataró

 

Presidència
Joan Abril Ferrando 
 
Vicepresidència
Antoni Blanch Joseph
 
Secretària
Immaculada Llorens Villagrasa
 
Tresoreria
Montserrat Cusachs Nogué
 
Patrons
Montserrat Cabré
Marta Domingo
Carles Guanyabens Calvet
Anna M Miró Lligoña
Joaquim M Llorens Villagrasa
Roser Montlleó
Claudi Uñó Encesa

Memòria de l’01/10/24 al 31/12/24 de la Fundació Cabanyes Mataró

1. Presentació institucional

Breu apunt històric

La Fundació Cabanyes Mataró neix com a continuadora de l’antiga Associació Patronat de la Sagrada Família de Mataró, entitat constituïda l’any 1916 amb la voluntat de preservar el llegat patrimonial de l’edifici situat al carrer de La Riera, número 110 de Mataró. Aquesta finalitat es va establir d’acord amb les clàusules fundacionals derivades de la generosa donació efectuada per l’il·lustre mataroní Emili Cabanyes i Rabassa, donació que fou ampliada posteriorment pels seus hereus amb l’aportació del terreny annex a la finca original.

La formalització legal d’aquest llegat es va dur a terme mitjançant escriptura pública de data 7 de desembre de 1916, autoritzada pel notari Sr. José María Monfort Gutiérrez. Posteriorment, el 3 de maig de 1947, es va atorgar una nova escriptura davant el notari Sr. Francisco Jorro Gutiérrez per a regularitzar definitivament l’adjudicació del patrimoni, un cop aquest fou recuperat després del període d’expropiació sofert durant la Guerra Civil i el règim posterior.

Transformació en Fundació

Amb l’objectiu d’adaptar-se als nous escenaris jurídics, socials i institucionals, l’assemblea de l’Associació va aprovar l’any 2023 la seva transformació en fundació. Aquest procés va culminar amb la inscripció de la Fundació Cabanyes Mataró al Registre d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, amb data 27 de setembre de 2024 i amb el número de registre 3.423.

La Fundació es constitueix amb la voluntat de preservar i gestionar el patrimoni immoble i els recursos propis —incloent-hi els rendiments derivats dels lloguers d’espais i altres ingressos—, així com de promoure activitats culturals, artístiques, educatives, esportives i socials, sempre al servei de la ciutadania i de l’interès general.

Actualment, la Fundació acull i dona suport a l’activitat de diverses entitats històricament vinculades a l’edifici, entre les quals destaquen: el Centre Catòlic de Mataró, l’Associació Teatral Sala Cabanyes, la Unió Esportiva Mataró, l’Escola Balmes i Les Gramenetes.

2. Identitat institucional

Missió, visió i valors

La missió de la Fundació Cabanyes Mataró és la preservació i dinamització del patrimoni històric i material de l’edifici del carrer de la Riera, 110, posant-lo al servei de la ciutat com a espai de convivència, cultura i cohesió social.

La seva visió és consolidar-se com un referent ciutadà i cultural a Mataró, un punt de trobada per a la reflexió, la creació i la memòria col·lectiva.

Els valors que orienten l’acció fundacional són:

• Compromís amb el territori i amb la ciutat de Mataró

• Sostenibilitat en la gestió dels recursos i del patrimoni

• Inclusió i cohesió social

• Rigor històric i respecte pel llegat patrimonial

• Vocació de servei públic i foment de l’interès general

Objectius fundacionals

Des de la seva creació, l’any 1916, l’entitat ha tingut com a finalitat principal la gestió i conservació de l’immoble situat al carrer de la Riera, 110, espai que dona suport i acollida a l’activitat de diverses entitats ciutadanes.

Actualment, acull:

• Centre Catòlic de Mataró

• Sala Cabanyes – Associació Teatral

• Unió Esportiva Mataró – Somgrocs

• Escola Balmes

• Els Gramanets

• La Coordinadora Catalana de Pastorets

Aquest compromís neix del llegat del Sr. Emili Cabanyes i Rabassa, que va concebre aquesta iniciativa com una eina al servei del teixit cultural i social de Mataró.

Equip humà

La Fundació compta amb:

• Un Patronat com a òrgan de govern, format per persones vinculades al món social i cultural de la ciutat.

• La col·laboració de voluntaris i professionals externs, que contribueixen a les diferents línies de treball i manteniment.

3. Activitat desenvolupada (01/10/2024 – 31/12/2024)

Cessió d’espais

Objectiu: Facilitar la dinamització social i cultural mitjançant la cessió d’espais comuns a entitats usuàries.

Indicadors de participació:

• Relació d’espais cedits gratuïtament i nombre d’usos:

o La Saleta: 72

o Sala 41: 37

o Biblioteca: 41

o Espai Balmes: 8

o Sala de socis: 11

o Sala annexa a la Biblioteca: 17

Entitats beneficiàries:

• Les Gramenetes

• Sala Cabanyes – Associació Teatral

• Aula de lectura

• Escola de Teatre La Saca

• Unió Esportiva Mataró – Somgrocs

• Escola Balmes

Tipologia d’activitats desenvolupades:

• Reunions

• Assaigs

• Presentacions

Conservació i manteniment

Objectiu: Vetllar pel manteniment preventiu i correctiu de les instal·lacions, en compliment de la normativa vigent.

Actuacions de manteniment preventiu:

• Instal·lacions contra incendis

• Mesures higiènic-sanitàries per prevenir la legionel·losi

• Instal·lació elèctrica

• Aigua calenta sanitària

• Generador d’emergència

Millores i adaptacions normatives:

• Instal·lació de tanques antipànic al circuit d’evacuació de La Saleta

• Senyalització fotoluminescent del circuit d’evacuació

• Instal·lació de rampa d’accés adaptada per a persones amb mobilitat reduïda

4. Comunicació i difusió

Canal institucional principal:

• Pàgina web corporativa: https://fundaciocabanyes.cat/

5. Objectius i línies de futur

Les prioritats estratègiques de la Fundació per als propers mesos són:

• Consolidar la Fundació Cabanyes Mataró com a entitat jurídica i institucional un cop completat el procés de transformació.

• Potenciar la difusió dels objectius i serveis de la Fundació mitjançant la pàgina web i altres canals de comunicació.

• Estimular la col·laboració amb entitats i ciutadania, tot promovent la coproducció d’activitats culturals, educatives i socials.

• Explorar noves vies de finançament mitjançant convenis de col·laboració, mecenatge o aportacions voluntàries d’entitats i particulars.

• Millorar i adaptar La Saleta com a espai polivalent per tal de respondre a una demanda creixent i afavorir-ne l’ús per a activitats escèniques, assaigs i esdeveniments culturals.

Bon Nadal i feliç any 2025

 

On som

 

Fundació Cabanyes Mataró , ens trobareu a: 

La Riera, 110

08301 Mataró

Qui som

Som una fundació recent, amb vocació educativa , esportiva , cultural i social, i arrelada a la ciutat de Mataró. 

Constituïda l’any 2023, es fruit de la reconversió del Patronat de la Sagrada Familia 
La Fundació Cabanyes Mataró, està inscrita en el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 3423, amb data 27 de setembre de 2024
L’òrgan de govern és el Patronat i es reuneix mensualment. 
Paral·lelament funcionem amb comissions específiques (mecenatge, social, econòmica i artística).
Promovem activitats culturals , esportives i socials pròpies i establim relacions amb altres fundacions similars, per identificar sinèrgies.
Busquem noves formules de relació amb el voluntariat.

El Club bàsquet Mataró Esportiva Somgrocs i Sala Cabanyes associació teatral inicien una nova etapa.

La setmana passada vàrem signar els documents que fan la Unió Esportiva Mataró i Sala Cabanyes entitats independents del Centre Catòlic de Mataró. 

Benvinguts Club bàsquet Mataró Esportiva Somgrocs i Sala Cabanyes associació teatral.

Des del Centre Catòlic de Mataró us desitgem molta sort i encerts.

Ja tenim en marxa la plataforma salva escales!!!

 

Aquesta instal·lació forma part de les actuacions de millora de l’accessibilitat als espais públics del Centre Catòlic de Mataró. El seu cost és finançat per una part pel Patronat de la Sagrada Família de Mataró i per l’altre amb una subvenció atorgada per la Generalitat de Catalunya, Oficina de Suport a la Iniciativa Cultura (OSIC) i la Junta d’Herències.

Bona diada

 

El Patronat de la Sagrada Família de Mataró informa:

 

Bones Santes !!! ... i bon estiu a tothom

 

Sant Jordi 2024

 

Joaquim Llorens va ser clau, al capdavant del Patronat de la Sagrada Família, en la resolució de l’operació del Cafè Nou

Joaquim Llorens Cabot, expresident de Sala Cabanyes i el Centre Catòlic, va morir a Mataró el dimarts 2 de desembre, de forma sobtada. Llorens, de 88 anys, ha estat un dels dirigents històrics de l’entitat i també presidia el Patronat de la Sagrada Família, l’entitat matriu del propi Centre Catòlic. Les exèquies se celebraran aquest divendres, dia 4, a les 10:00h del matí a Sant Josep.

Joaquim Llorens és una persona sense la qual no es pot entendre el que ha estat durant les darrers dècades tota l’activitat del Centre Catòlic, i per tant també tot el que és en l’actualitat. Mataroní de cap a peus i membre de Sala Cabanyes, on va pujar a l’escenari i va fer-hi tots els papers de l’auca, forma part d’una nissaga d’intèrprets de diverses generacions, pare de la també expresidenta de la Sala Imma Llorens i avi de l’actriu Clara De Ramon, per exemple. Sempre s’ha mantingut vinculat a tota l’activitat teatral, educativa i social a l’entorn del Centre Catòlic de Mataró.

El gran valedor de l’escola Balmes
Llorens era un dels màxims responsables de l’escola Balmes, en la que havia cursat estudis de petit (a l’antiga escola de Cal Senyor Benet) i se’l considera un dels responsables directes del manteniment i renovació de l’aposta per mantenir aquest centre concertat com una de les potes essencials del Centre Catòlic de Mataró. Llorens va ser l’artífex de cuidar el centre i mantenir-hi l’esperit d’atenció a gent humil que hi havia viscut d’alumne.

Paper clau en l’operació del Cafè Nou

Llorens també va ser una de les signatures que van segellar l’acord del Cafè Nou, que permetia resoldre a nivell de ciutat l’embolic històric del patrimoni de les antigues cooperatives que era propietat del Centre Catòlic. Com a President del Patronat de la Sagrada Família, l’entitat matriu del Centre que reuneix precisament als exmandataris d’aquest, Llorens va formar part de la solució a un atzucac històric i va segellar amb l’Ajuntament l’acord que va possibilitar per una banda la mobilització pública del Cafè Nou i el Pati d’aquest i a canvi, també, l’assegurança del futur de la Sala i el Centre Catòlic podent afrontar obres integrals de reforç de cobertes.
 
+ info – publicat per
www.capgros.com

Avui a les 12 del migdia cerimònia de comiat d’en Josep Maria Cusachs

 

L’acte tindrà lloc a l’església de Santa Anna de Mataró.

En Josep Mª ens va deixar el passat mes de maig però degut a les circumstàncies de la pandèmia de la Covid-19 no es va poder fer cap comiat.

Mataró, capital d’ateneus

 

 

Tant el Centre Catòlic de Mataró (1884) com el Foment Mataroní (1904), són dos puntals no només de la cultura de la capital del Maresme, si no que també de la Federació d’Ateneus de Catalunya. En aquesta col·laboració amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana els situem al mapa i en repassem la història.

El Foment i el Centre Catòlic , dues històries mataronines en paral·lel

El Foment Mataroní  es va fundar el mes de març de 1904 com una entitat jurídica per donar cobertura a un conjunt d’activitats múltiples. En aquest sentit, el patrici Melcior de Palau va deixar en testament, com a obra de caritat, el pati dels Lluïsos, que seria clau en la fundació del Patronat del Foment, i, a partir del 1910, l’entitat amplià el seu estatge llogant els locals, al carrer Nou, de l’antic Teatre Principal. Al Foment s’acolliren el Cinematògraf (1910), l’Acadèmia Musical Mariana, el Grup Montserratí d’excursionisme, el grup de teatre, l’escola nocturna i un llarg etcètera, sempre en un marc clarament tradicionalista i conservador. Influència decisiva tindria aquí la persona de Josep Colomer i Volart. Passats els temps de la Guerra Civil, bona part de les seccions del Foment van reprendre la seva línia. El cinema tingué continuïtat i es van tornar a representar els Pastorets, amb problemes interns derivats de la censura política. La secció que segurament més va reeixir en aquell conjunt complex va ser la musical, perquè, al cor masculí de sempre (l’Acadèmia Musical Mariana) s’afegí una nova coral de veus femenines (Coral Santa Cecília), amb el músic Domènec Rovira al seu davant. Rovira era deixeble del compositor barceloní Cristòfor Taltabull. L’any 1950, les Congregacions Marianes, també radicades al Foment, es fusionaren amb l’Acció Catòlica, però la precària economia de l’entitat i el mal estat del local social del carrer Nou, van desembocar en la venda del pati dels Lluïsos per poder comprar el Teatre Principal, enderrocar-lo i construir un centre de nova planta. L’operació, duta a terme entre 1965 i 1971, no va ser un camí de roses, perquè l’antic teatre era propietat de la parròquia de Santa Maria, per llegat de l’industrial Jaume Carrau, de l’any 1948, amb certes condicions que s’havien de respectar. L’abril del 1971 s’inaugurà el nou equipament. El Foment va saber estar a l’altura de les circumstàncies i, a les activitats de sempre, s’hi sumaren d’altres. Un grup de joves va treballar intensament per la recuperació de les festes populars, molt especialment de la Festa Major, les Santes, que havia caigut en la rutina de l’oficialisme. Es va fundar llavors el grup de teatre El Tramvia i s’organitzaren els primers cursets d’estiu.

A partir dels anys vuitanta, el Foment va anar adequant els seus estatuts, passant a ser una institució amb personalitat pròpia. Amb els seus alts i baixos, es va anar regularitzant l’activitat i avui s’ha convertit en l’única sala de cinema del centre de la ciutat, amb programació estable. El Foment té signat un contracte amb la Regidoria Municipal de Cultura pel que fa a la utilització i lloguer de sales. I continua acollint sessions de sarsuela, concerts simfònics o de cambra, obres de teatre, conferències i debats... convertint-se en una entitat de serveis múltiples oberta a qualsevol iniciativa.

El Cercle Catòlic, fundat el 1884, té una història paral·lela a la del Foment Mataroní. Conegut per tothom com el Círcol Catòlic d’Obrers, va ser reorganitzat el 1906 com a «associació catòlica per a l’acció social». El seu primer pas fou l’adquisició (1908) d’un local propi, a la Riera, des d’on es portarien a terme tot un munt d’activitats. En el terreny educatiu, per començar, el Círcol oferí diferents estudis i, a partir del 1934, ensenyaments diürns, a través de l’escola de «Cal Senyor Banet», regentada pel mestre Esteve Banet i Canudas. Avui l’Escola Balmes, la seva hereva, acull una línia d’Educació Infantil i de Primària. Altres seccions importants del Círcol van ser l’excursionista (1907), que es convertiria en l’Agrupació Científico-Excursionista; la mutualitat, coneguda com a Germanor (1909); l’Associació Esportiva (1927), molt centrada en el món del bàsquet; la colla sardanista L’Anella d’Or (1929), etc... En etapes posteriors a la Guerra Civil, el Círcol (al cap de poc, Centre Catòlic) obrí una Escola de Música, filial del conservatori del Liceu, amb un més que notable èxit.

Entre totes aquestes seccions, és digne de subratllar l’enorme vitalitat tinguda per l’Associació Esportiva, dedicada al bàsquet, que ha mogut centenars de nois i noies. A partir de la temporada 1995- 1996, l’entitat es fusionà amb el Club Esportiu Mataró per donar empenta i vigor a aquesta modalitat esportiva. Però si una activitat del Centre mereix una especial atenció, és la de la secció dramàtica (1916), que veié com el 1933 s’inaugurava l’edifici de nova planta, la Sala Cabanyes, en honor a Emili Cabanyes i Rabassa, que fou alcalde de la ciutat i president del Centre Catòlic (1893-1916). Persona clau en aquesta etapa fou el sacerdot mataroní Josep de Plandolit i Riera. La secció teatral de la Sala Cabanyes aniria assolint molta anomenada amb les representacions dels Pastorets, coneguts arreu de Catalunya i declarats (1981) Patrimoni Cultural de la Ciutat. Després de la Guerra, les instal·lacions del Centre varen ser recuperades, iniciant-se però un període gris, ple de limitacions. Gradualment s’anà obrint el teló per interpretar obres del teatre clàssic i comèdies infantils. Avui es representen espectacles de factura digníssima, entre els quals destacaríem els anomenats ‘musicals’ de gran format. El gran repte del Centre Catòlic continua essent el de millorar constantment les seves instal·lacions i el de potenciar encara més el seu grau d’activitat. Desafiament difícil que s’ha d’afrontar amb coratge i esperit de col·laboració amb tothom, malgrat els temps difícils que estem vivint.

Escrit de la revista Ateneus núm. 22 de juny 2020 firmat per Ramon Salicrú i Puig

https://www.ateneus.cat/

Missa de comiat de Miquel Giribés Pertegaz

 

El passat mes de juny a la ciutat de la Corunya on va anar a viure amb el seu fill ens deixava Miquel Giribés Pertegaz. Ja en el seu moment la família va expressar el desig de fer una cerimònia religiosa a Mataró.

La cerimònia en el seu record tindrà lloc el proper divendres 13 de setembre a les 10 del matí a la Parròquia de Sant Josep.

En marxa les obres de rehabilitació del Cafè Nou

Iniciades les obres de rehabilitació i reforma integral de l’edifici del Cafè Nou. Unes obres que han començat aquesta setmana i que tenen una durada prevista de 18 mesos. Entre els treballs a realitzar, se substituirà la coberta de dues aigües per una nova de la mateixa forma; es restaurarà l’antiga barra de la planta baixa, d’estil art-decó; i les obres necessaris per fer que els tres espais principals que tindrà quan s’obri al públic puguin funcionar de manera independent. També s’instal·larà un ascensor facilitar la mobilitat a la primera planta, una sortida a una terrassa a la primera planta que connectarà amb el Pati del Cafè Nou, un sistema de climatització i banys tant a la planta baixa com al primer pis. Unes obres que tenen un pressupost d’adjudicació de poc més de 1.6 milions d’euros i estan cofinançats entre el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), la Xarxa de Governs Locals de la Diputació i l’Ajuntament de Mataró. L’alcalde de Mataró, David Bote, explica que té un doble objectiu: recuperar patrimoni de la ciutat i que la Riera tingui més potencial turístic i comercial.

A la planta baixa hi haurà un punt d’informació turística, que tindrà accés des de la Riera, i un bar-cafeteria, al qual es podrà accedir des del Pati del Cafè Nou i en el que també es podran realitzar activitats culturals com  presentacions de llibres o exposicions temporals. La primera planta serà un espai diàfan de gairebé 240 metres quadrats destinat a les arts escèniques. Amb tot, la idea és reforçar l’eix cultural de la zona. Ho explica Núria Moreno, regidora de Cultura i Desenvolupament Econòmic.

Durant una part de les obres quedarà tallat l’accés al Pati del Cafè Nou per La Riera i s’haurà d’accedir-hi per la porta del carrer de la Muralla de la Presó.

Publicat per

http://mataroaudiovisual.cat/noticia/societat/en-marxa-les-obres-de-rehabilitaci%C3%B3-del-caf%C3%A8-nou

Comencen les obres de rehabilitació del Cafè Nou

 

La reforma representa una inversió d’1,6 milions d’euros

L’alcalde, David Bote, i la regidora de Cultura i de Desenvolupament Econòmic, Núria Moreno, han visitat aquest matí l’edifici del Cafè Nou, espai on han començat aquesta setmana les obres de rehabilitació que tenen per objectiu la reforma integral d’aquest immoble construït l’any 1935 i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). A la visita també hi ha assistit Joaquim Llorenç en representació del Patronat de la Sagrada Familia. La reforma permetrà adequar-lo al seu nou ús: equipament cultural i de promoció de ciutat. El projecte ha estat adjudicat a l’empresa Vialitat i Serveis, SLU, té una durada prevista de 18 mesos i un pressupost d’adjudicació d’1.637.124,38 € IVA inclòs. El Ple de l’Ajuntament de juny de 2016 en va aprovar l’avantprojecte de la reforma.

Aquesta actuació està cofinançada pel Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de Catalunya 2014-2020 i per la Xarxa de Governs Locals 2016-2019 de la Diputació de Barcelona.

L’immoble, situat a La Riera al costat de l’edifici de La Presó, va pertànyer a la Unió de Cooperadors fins a l’any 2015, que va ser quan es va signar l’acord definitiu entre les parts implicades i va passar a ser propietat de l’Ajuntament mitjançant la figura de l’expropiació urbanística.

La rehabilitació de l’edifici permetrà potenciar l’eix de La Riera i disposar d’un potent nucli d’equipaments culturals: La Presó, el Pati del Cafè Nou, el mateix Cafè Nou, la Sala Cabanyes, el Teatre Monumental, l’Aula de Teatre i l’Ateneu de la Fundació Iluro.

La reforma

Es tracta d’una reforma integral per adequar l’edifici als requisits normatius actuals i als nous usos. En l’àmbit estructural es reforçarà l’estructura horitzontal (de biga metàl•lica i revoltó ceràmic) i l’estructura vertical (de pilars d’obra), per tal d’assegurar l’estabilitat de l’edifici a més de permetre una càrrega d’ús de la planta primera superior a l’actual.

La coberta serà substituïda per una altra amb la mateixa geometria que l’existent. Les encavallades de fusta que formen el pendent de la coberta a dues aigües també seran substituïdes per noves de fusta laminada. La planta soterrani s’excavarà fins a major profunditat, per tal d’habilitar l’espai com a zona per la màquina de climatització.

Es restaurarà l’antiga barra, d’estil art- decó.

Es realitzaran les actuacions de reforç de fonamentació i de calçament de murs necessàries per portar a terme de manera correcta totes aquestes accions. El volum actual de l’edificació augmentarà, ja que se li annexen dos cossos: un correspon a la caixa d’ascensor (prolongant la caixa d’escala interior existent) i un cos en forma de “L” en la part posterior de l’edificació, envoltant l’actual terrassa, on s’ubicarà l’escala d’evacuació exterior en cas d’emergència des de la planta primera, l’escala d’accés al soterrani, i els accessos al bany de servei per l’exterior i al magatzem per l’exterior.

Els diferents espais podran funcionar de manera independent i cada un comptarà amb els serveis corresponents.

Durant bona part del temps que durin les obres l’accés al Pati del Cafè Nou quedarà tallat per La Riera i s’haurà d’entrar per la porta del carrer de la Muralla de la Presó.

L’equipament posarà a disposició de la ciutat de Mataró i del visitant un nou punt turístic i cultural central, en el que s’hi realitzaran activitats de caire turístic i cultural diverses.

A la planta baixa s’ubicarà el Punt d’Informació Turística (PIT) que disposarà de venda de material propi de Mataró i oferirà al visitant tota la informació relacionada amb la ciutat. En relació a aquest ús s’ubicarà també un bar- cafeteria, entès com un espai social que podrà organitzar activitats musicals, gastronòmiques i socials, entre d’altres, i ocuparà part de la sala diàfana de la planta.

L’accés principal al bar - cafeteria es farà des de les portes situades al Pati del Cafè Nou, mentre que l’accés al PIT serà principalment per la porta de La Riera. En aquesta planta també hi haurà els serveis públics, la cuina del bar-cafeteria, els accessos a la planta primera (escales i ascensor), un petit magatzem i un passadís de comunicació que permetrà que, en els casos en que l’ús de la planta baixa estigui tancat, poder accedir a la planta primera directament.

La planta primera serà una sala diàfana de 239 m² destinada a les arts escèniques en qualsevol de les seves expressions: teatre, concerts, recitals, etc. Aquesta planta disposarà de serveis públics, un vestidor amb dutxa, un magatzem per guardar el material escenogràfic i d’ús habitual per l’entitat gestora de l’espai, l’accés a una terrassa en la part posterior de l’edifici (donant al Pati del Cafè Nou), l’accés per l’exterior a la planta baixa a través d’aquesta terrassa, l’accés a la planta baixa i a la sota coberta. En la planta sota coberta hi haurà el badalot de l’escala d’accés, una zona on s’instal•laran les màquines exteriors de climatització i una extensa terrassa plana transitable.

A més, l’edifici disposa de tres espais des dels quals s’accedeix des del nivell del Pati del Cafè Nou, en la seva façana posterior. Aquests espais són un bany, un magatzem d’instal•lacions, i l’accés a la planta soterrani, on hi haurà la màquina de climatització.

Totes les instal•lacions es faran noves: subministrament elèctric, subministrament d’aigua, evacuació d’aigües pluvials, evacuació d’aigües residuals, telecomunicacions, il•luminació, sistema de climatització i protecció contra el raig. La xarxa de sanejament serà nova i es connectarà a la xarxa pública existent. Per tal d’executar la reforma caldrà desmuntar les encavallades, enderrocar la paret que dona al pati posterior, que es troba en mal estat, reparar els forjats i fer de manera interna tot el reforç estructural de l’edifici (actualment està apuntalat).

Publicat per

L'alcalde i la regidora de Desenvolupament Econòmic i Cultura visiten el Cafè Nou. Foto: Ajuntament

http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/noticia/2018/09/14256_comencen_obres_cafe_nou.html